La càndida és una classe de fong que es pot trobar de manera natural a la pell, boca, tracte digestiu o vagina que no ha de causar necessàriament cap mena de símptoma o problema. De fet, si ens trobem bé i el sistema immunitari treballa com cal, podem mantenir aquesta càndida sota control sense que suposi cap maldecap.
PER QUÈ PROLIFERA LA CÀNDIDA?
El problema de la càndida apareix quan prolifera de manera excessiva. Això sol passar quan hi ha alguna mena de desequilibri al sistema digestiu. Aquesta disbiosi la poden provocar molts factors, com l’ús prolongat d’antibiòtics, la presa d’anticonceptius, la malnutrició, un sistema immunitari afectat, el tabaquisme, l’estrès o les alteracions hormonals, entre d’altres.
La més coneguda sol ser la candidiasi vaginal, però la càndida també pot afectar altres zones del cos, com l’intestí, la pell, els peus o la boca.
QUINS SÍMPTOMES PROVOCA LA CÀNDIDA vaginal ?
Els símptomes que pot ocasionar la candidiasi vaginal són:
⦁ Dolor a les mucoses vaginals: a l’entrada de la vagina, a la part interna dels llavis majors, als llavis menors i/o a l’entrada vaginal interna.
⦁ Sensació de cremor a la micció.
⦁ Dolor i cremor amb la fricció després de les relacions sexuals.
⦁ Canvi de color i densitat del fluix vaginal (més espès i blanquinós).
⦁ Canvi de l’olor de la vagina i més fortor.
⦁ Poden inflar-se els llavis vaginals.
⦁ Pot alterar-se el cicle menstrual i produir infeccions locals.
La llum, la humitat i la temperatura de la vagina són els tres factors que ajuden a la proliferació de les càndides vaginals.
COM TRACTEM LA CÀNDIDA?
Tractar la càndida demana una mirada integrativa i paciència, ja que sol ser difícil. És a dir, cal donar importància al tractament específic per eliminar la càndida, però també hem de tenir en compte l’alimentació, l’exercici o altres aspectes que puguin evitar que proliferi.
El primer que hem de procurar és eliminar o matar la càndida. I després hem de treballar les mucoses si fa falta i repoblar bé amb probiòtics d’ampli espectre per aconseguir mantenir una microbiota saludable i evitar recaigudes.
Els fàrmacs antifúngics més prescrits són el fluconazol, el mycostatin i el clotrimazol. Normalment, se’n dona un i, si no funciona, es recorre a l’altre. El problema principal és que moltes vegades s’acaben generant resistències i la infecció pot acabar reapareixent. Per això pot ser una bona idea combinar-los amb herbacis com l´orenga, el Pau d´arco o l´oli d´arbre de te.
L´ALIMENTACIÓ AMB CANDIDIASIS
Si parlem d’alimentació, també hem de tenir en compte una sèrie d’aspectes.
⦁ L’alimentació ha de ser, tant sí com no, sense sucre (no parlo del sucre blanc i prou, sinó també dels xarops o de qualsevol mena d’edulcorant) i molt baixa en hidrats de carboni. Cal vigilar especialment amb els lactis, ja que contenen sucres simples; així que per anar bé n’hem de deixar de prendre durant un temps. I per descomptat hem d’eliminar aliments refinats, processats i alcohol.
⦁ Hem d’obtenir els hidrats de carboni principalment a partir de vegetals (no hauríem de menjar els que són rics en midó com la patata, el moniato o també la remolatxa, la pastanaga…) i fruites amb un índex glucèmic baix. Els cereals també els reduirem al màxim i, si en prenem, prioritzarem pseudocereals o cereals integrals.
⦁ Hem de potenciar també els greixos saludables i les proteïnes d’alta qualitat.
Com a recomanacions més específiques que ens poden ajudar molt a tractar les càndides:
⦁ En dejú podrem prendre aigua amb llimona amb trossets de la pell, tot triturat, o oli amb llimona. La llimona ajuda el fetge a desintoxicar-se, i la pell té propietats antifúngiques suaus.
⦁ Donarem prioritat a l’oli de coco verge, ja que és ric en àcid caprílic i té un efecte antifúngic i bactericida força potent. Idealment, cal consumir-ne d’1 a 2 cullerades soperes al dia i també es pot fer servir per cuinar o amanir algun plat.
⦁ Hem de prendre de manera habitual all i iogurts amb lactobacils. Els iogurts poden ser útils tant ingerits com aplicats per via vaginal.
⦁ El vinagre de poma sense pasteuritzar és ric en àcids orgànics, bacteris i enzims que també sembla que ens poden donar un cop de mà per combatre les càndides, a més d’ajudar-nos a regular els nivells de sucre, que és imprescindible quan tenim candidiasi.
⦁ Algunes espècies fresques com el gingebre, la canyella o la cúrcuma també ens poden ajudar a millorar la funció hepàtica, proporcionar-nos un efecte antiinflamatori.
Fase de manteniment
Probiótics
S’ha vist que els probiòtics poden ser una bona estratègia per mantenir un tractament eficaç, millorar els símptomes i disminuir recidives. Així que es recomana incorporar-los durant un període més o menys llarg, entre 2 i 3 mesos. Cada cop es fan més estudis amb probiòtics específics. En el cas de la càndida s’ha vist que són especialment eficaços el Lactobacillus acidophilus, Streptococcus thermophilus i Lactobacillus delbrueckii i s’han estudiat algunes soques més específiques com:
⦁ Lactobactillus rhamnosus Lc 35
⦁ O Saccharomices cerevisae boulardii
És imprescindible que, si tenim candidiasi de manera habitual i ens toca prendre antibiòtics, sempre és important consumir probiòtics, abans, durant i després del tractament.
COM PODEM MANTENIR UN BON SISTEMA IMMUNITARI?
Un altre dels aspectes que hem de treballar és el sistema immunitari, ja que, si està tocat, les càndides poden proliferar més fàcilment. Així que mantenir-lo en forma és imprescindible, perquè és el que ens ajudarà a combatre si hi ha sobrecreixement d’algun microorganisme no desitjat. I és que, si tenim un sistema immunitari raonablement fort, quan les substàncies perjudicials penetren a la sang, les ataquem i destruïm.
Podem ajudar-lo aplicant les següents estratègies:
⦁ Potenciant el consum de certs micronutrients com la vitamina C, el seleni i el zinc, alhora que mantenint uns nivells adequats de vitamina D.
⦁ Practicar exercici de manera regular, tenir una bona higiene bucal, relaxar-se, meditar, dormir bé, practicar dejunis, evitar els tòxics i gestionar l’estrès.
QUÈ PASSA QUAN JA HEM ERRADICAT LA CÀNDIDA?
Buscar la causa de la situació actual de vegades pot resultar el més complicat, però és imprescindible centrar-nos a trobar-la, perquè solucionar l’origen és el que ens ajudarà a reduir al màxim les recidives.
Algunes de les causes més habituals són l’ús prolongat d’antibiòtics i anticonceptius orals, exposició excessiva a tòxics, alteracions hormonals, restrenyiment, baixa acidesa estomacal, virus com l’Epstein-Barr o el bacteri Helicobacter pylori… i hem de tractar cadascuna d’aquestes situacions de manera específica per millorar-les.
Tampoc hem d’oblidar un altre aspecte imprescindible i és que, en cas de candidiasi vaginal i mantenir relacions sexuals, la parella també s’ha de tractar les càndides. Normalment amb una crema d’ús tòpic n’hi ha prou, però és necessari fer un tractament específic en cada cas.
Comentarios